Ronda 2 – Internacional Vila de Sant Boi – Grup A

Una setmana més, els escacs han tornat al Casal de Barri Marianao de Sant Boi per disputar la segona ronda del nostre Internacional. Una jornada que s’ha desenvolupat sense cap incompareixença de cap jugador. Fet molt desatacat que l’any passat vam trobar a faltar a l’inici i aquest s’ha complert. Les meves felicitacions a tots els jugadors.

La segona ronda ha continuat portant sorpreses al grup A. La igualtat en el tancat es demostra en que els resultats no són molt previsibles.

  • A la taula 1, la primera sorpresa l’ha protagonitzat el jove jugador Quique Colon que s’ha imposat amb blanques al MI Filemon Cruz. Després d’una obertura un xic dubtosa del MI peruà on s’ha menjat un peó central. El blanc ha agafat un avantatge posicional molt important que li ha acabat permetent guanyar un peó a canvi de cedir la incitativa i permetre vàries simplificacions (tot i que probablement era millor continuar amb l’avantatge posicional la temptació del peó de més ha pesat en el jugador sabadellenc). En un final on el peó de més requeria una fina tècnica, donada la superioritat d’espai i d’un tres contra dos en el flanc de dama, per part del negre, sorprenentment el negre ha fet un sacrifici de cavall per dos peons, però ha obviat una jugada intermèdia que permetia evitar que es menges el segon peó, obligant-lo a inclinar el rei.
  • A la segona taula un servidor s’ha imposat amb negres davant el jugador del Tàrrega Campos. He plantejat una defensa siciliana variant del drac on el blanc no ha volgut entrar en les complicacions de la línia i s’ha desviat amb un Ab5+ que ha permès al negre igualar sense massa complicacions. En el mig joc el jugador del Tàrrega ha acabat cedint la parella d’alfils cosa que m’ha permès fer-me amb el control de la posició i acabar forçant un final amb certa superioritat. Finalment, unes imprecisions del blanc m’han permès guanyar un peó i acabar imposant-me en el final amb comoditat.
  • En la taula 3 en el duel estrella entre el MI xilè Rojas i el MI cubà Alarcon ha estat favorable al cubà, que en una partida no absenta de complicacions s’ha anat imposant agafant avantatge d’espai i atac enfront del rei del seu oponent. Sembla que l’Alarcon fent gala de jugador tàctic habitual en els cubans li van aquest tipus de posicions on s’acaba enduent el gat a l’aigua, i ja van dues setmanes consecutives.
  • En el 4 tauler s’ha produït la partida més llarga de la jornada i més disputada. Les peces blanques conduïdes pel MF Ryan semblava que s’imposarien el MF Hernando però aquest darrer s’ha defensat i ha aconseguit salvar mig punt. Ryan no ha sabut trobar la continuació precisa en un final d’alfils de diferents colors amb torres on acabat entregant una qualitat de forma brillant però se li ha escapat un cop tàctic en una posició que podia haver guanyat, tots sabem que els finals i amb poc temps sempre són molt difícils.
  • El darrer tauler ha protagonitzat el duel més igualat de la jornada, una Alapin plantejada pel MC Sanglas li ha permès quedar-se en una posició superior enfront del jugador del clot el MC Garrido. Després d’alguns intents d’incrementar l’avantatge anant simplificant peces, el jugador del Molins de Rei no ho ha vist clar i s’han signat taules en una posició amb superioritat però on no era fàcil materialitzar-la en victòria.

Vista general de la primera sala amb el tancat al fonsr2gA

Després de les dues primeres rondes tenim un empat al capdavant amb 2 punts per part de dos jugadors: el MF Colon i el MI Alarcon.

la crònica continua en la següent entrada

Deixa un comentari